Activitat 3: L’entorn de Figueres
- A qui va dirigida?
Va dirigida a alumnes de cicle superior ja que la dificultat és elevada i és necessari tenir autonomia i coordinació per realitzar aquest treball.
- Què treballaran els alumnes?
Aprendran continguts relacionats amb la geografia com són:
- Rius (les parts que el composen, característiques, quans rius passen per la zona, on neixen i on desemboquen,etc.)
- Plana (les seves característiques, , com es formen, usos que se’n fan, a on és freqüent localitzar-les, etc.)
- Muntanyes ( les seves parts, funció, localització de les més importants tant a escala global com local, característiques, etc.)
- Climes (tipus, els més destacats en el mediterrani, temperatura, localització de cada clima, etc.)
- …
Aquests temes seran treballats primer abans de portar-los a la pràctica, i encara que ens centrem més a escala local, se’ls farà saber que tot això també hi és a escala global.
- Objectius de l’activitat.
- Elaborar un croquis per representar gràficament i analitzar conceptualment l’espai estudiat.
- Identificar els elements i factors que intervenen en la definició del territori comarcal.
- Identificar i localitzar les principals unitats de relleu de la comarca en el context del relleu de Catalunya.
- Situar les unitats de relleu locals dins les grans unitats comarcals.
- Reconèixer les característiques principals del riu Manol.
- Identificar les variables que determinen el clima de la comarca.
- Saber extreure conclusions de forma global tot i treballar de forma local.
- Saber tractar i extreure informació de diferents llocs
- Com es desenvoluparà l’activitat?
Primer de tot s’explicarà als alumnes l’activitat que es farà i se’ls hi donarà informació sobre les unitats de relleu esmentades anteriorment i les treballaran a l’aula.
Desprès portarem als alumnes a l’entrada del castell de Sant Ferran de Figueres on podran observar una part de Figueres, la menys urbanitzada però també el sector industrial. Des d’aquesta alçada podran diferenciar les muntanyes, la plana, el riu que passa per Figueres i el clima.
Un cop allà es demanarà als alumnes que representin la realitat del que veuen en un full, és a dir, un croquis, amb la condició que han d’aparèixer totes les característiques esmentades anteriorment (muntanya, clima, plana, riu, etc.).
Un cop acabat el croquis i al tornar a l’escola es farà una recerca de quines muntanyes es podien veure des del castell de Sant Ferran dient les seves parts, quin riu passa per la ciutat dient les seves característiques estudiades anteriorment, la plana a on es localitza en el croquis, i perquè es fa servir la plana en la societat i quin tipus de clima hi ha a Figueres, etc.
Si es vol també poden posar a cada corquis la situació del punt d’informació des d’ on s’ha fet, la data i la hora de la seva realització i una breu descripció i anàlisi del paisatge.
Depenent del què dibuixin es podrà identificar més coses o menys, també es podran afegir més coses si ho creuen convenient (un cop a l’aula) i pot servir per estudiar altres característiques de Figueres, com per exemple la industria, l’edificació..
- Material necessari
Papers, goma, llapis, colors, full mil·limetrat i suport
- Procediment per a l’elaboració d’un croquis
Aquesta informació es podria explicar abans als alumnes perquè tinguessin una lleugera idea del que se’ls hi demana.
- Enquadrament. Primer de tot, cal triar un bon lloc d’observació i enquadrar el paisatge que volem representar. Hem de limitar el camp visual i seleccionar l’espai a dibuixar.
- Respectar proporcions i situacions. Un croquis és una representació de la realitat. Per tant, aquesta no pot ser falsejada. Cal que respectem al màxim les proporcions reals i la situació dels diversos elements. Per a això ens podem ajudar d’una quadrícula per precisar la situació dels elements a l’espai.
- Elecció dels elements principals. Fer un croquis d’un paisatge vol dir fer una primera interpretació del mateix. Això requereix seleccionar quins són els elements principals, que són els que representarem: Les línies principals (l’horitzó, el perfil de les muntanyes, la delimitació de les zones urbanes, industrials, rurals...) les superfícies i volums dominants (cases i altres construccions, muntanyes, camps de conreu) i altres elements com vies de comunicació, rius...
Cal prescindir dels detalls i representar només el que creiem essencial.
- Els plans del paisatge. Al mateix temps que seleccionem els elements principals també hem de delimitar els plans del paisatge, és a dir, el que apareix en primer pla, en segon terme, el més llunyà i el darrer pla on trobem el cel (i els núvols). Cal delimitar aquests plans amb una línia més gruixuda.
- Avaluació
Per a avaluar aquesta activitat, pensem que el mestre ha de fer un seguiment de tots els passos de l’activitat, és a dir, s’hauria de fixar amb l’elaboració del croquis, coneixements previs, desenvolupament de l’activitat, recordar l’ informació donada, coneixements desprès d’haver fet l’activitat, etc.
També és important que el docent pugui avaluar el treball individual i l’autonomia personal de cada alumne/a.
Una pauta per avaluar seria fixar-nos si és capaç de:
- Fer una elecció dels elements principals.
- Delimitar els plans del paisatge.
- Representar l’espai determinat gràficament i fer un bon ús d’aquesta tècnica.
- Cercar, analitzar, comprendre i sintetitzar la informació utilitzant diferents fonts i tecnologies.
- Utilitzar les TIC correctament.
- Participar i planificar la tasca adequadament.
Finalment, per comprovar que els alumnes hagin assolit els continguts més importants es podria passar un qüestionari on s’avaluaria si han agafat les idees més importants de l’activitat:
Un exemple de qüestionari podria ser:
- Per a què s’utilitza la plana? Quines característiques té?
- Quines parts té el riu i quines característiques té cada part? A on neixen i a on desemboquen els rius?
- Quins són els climes més destacats? Quin clima és el corresponent a Figueres?
- Quines muntanyes es podien veure des del Castell de Sant Ferran? Quines parts tenen les muntanyes? Defineix muntanya amb les teves pròpies paraules.