El nom de la ciutat prové de Ficaris, de l'època visigoda. En 1267 el rei Jaume I d'Aragó li va concedir una carta al poble i anys més tard Hugo IV, comte d'Empúries, la va incendiar.
Figueres descendeix de dues ciutats romanes, Juncària i Figàries, però no el seu establiment real no va ser fins al segle X degut a que no era una ciutat pròxima a la frontera.
Un cop el Castell de Sant Ferran es va construir, va canviar la sort de Figueres, ja que es va convertir en la base de subministrament pel Castell. La població va créixer i va començar el seu camí cap a convertir-se en la ciutat principal de la regió, tot i la ocupació de les forces napoleòniques de 1808- 1814. Entre 1831 i 1840, la Rambla va ser creada cobrint el llegat d’un riu sec, i es va convertir així en el centre de l ciutat. Els arbres d’ombra que hi ha a la rambla es van plantar originàriament el 1864. Al 1877, l’estació de tren es va obrir.
La guerra civil espanyola (1936-1939) va ser bastant complicada per la ciutat. El Castell es va convertir en l’últim reducte de l’Espanya republicana i les forces de Franco van bombardejar la ciutat amb força. Com va passa en d’altres ciutats, moltes estructures es van perdre durant la guerra, incloent-hi el teatre principal, que es trobava en ruïnes.
 |
| La rambla. |
 |
| La rambla. |
Dalí, va comprar el vell teatre de la seva ciutat natal i el va convertir en el museu que veiem avui, i que es una gran atracció del turisme a la ciutat.
En la dècada dels anys cinquanta la recuperació de la ciutat va començar a manifestar-se, consolidant amb l'inici del turisme i el desenvolupament en els anys seixanta.
La carta-pobla concedida a Figueres per Jaume I el 21 de juny de l’any 1267 convertia el lloc en vila. La carta-pobla concedia importants llibertats als que decidissin establir-se a Figueres, entre elles l’abolició dels «mals usos» pels quals lluitaren els pagesos de remensa. Això va comportar un augment de la població i l’inici de la celebració d’importants mercats cada dijous.
En quan a construcció d’habitatges, podem dir que Figueres era una de les ciutats més importants, perquè des de fa molt de temps que s'hi van representar els diferents estils arquitectònics típics de l’època i provinents de la resta d’Europa, com són el Barroc, el Neoclàssic i el Modernista. Les tres obres més importants d’aquesta època són la Rambla, que cobria una part de la riera; el teatre municipal, actual Teatre Museu Dalí; i l’arribada del ferrocarril (1877).
En quan a construcció d’habitatges, podem dir que Figueres era una de les ciutats més importants, perquè des de fa molt de temps que s'hi van representar els diferents estils arquitectònics típics de l’època i provinents de la resta d’Europa, com són el Barroc, el Neoclàssic i el Modernista. Les tres obres més importants d’aquesta època són la Rambla, que cobria una part de la riera; el teatre municipal, actual Teatre Museu Dalí; i l’arribada del ferrocarril (1877).
 |
| Antiga Rambla de Figueres. |
 |
| Vista aèrea des de Figueres. |
Durant la segona meitat del s. XIX s’establiren a Figueres alguns convents de monges, algunes dedicades a l’educació. L’any 1885 fou fundat l’Asil Vilallonga. Aquest asil ocupà el mateix lloc on els monjos de Sant Pere de Rodes aixecaren la seva darrera casa (del 1805).
Figueres ha estat una ciutat la qual ha patit molta immigració i emigració al llarg dels últims anys. La immigració procedeix principalment de l’Àfrica, de l’Amèrica Llatina i dels països de l’Est. Pel que fa a la emigració ens referim a que molts figuerencs i figuerenques han emigrat a pobles buscant tranquil·litat (en la majoria dels casos mantenint la feina a la ciutat) o a les grans ciutats com ara Girona i Barcelona per motius de necessitat o de feina.
Pel que fa als aspectes que recorden a temps passats podem esmentar el castell de Sant Ferran que es va construir durant la segona meitat del segle XVII i primers anys del XVIII per la necessitat de disposar d’una instal·lació militar destinada a evitar les continues invasions dels exercits francesos.
També cal esmentar l’antiga muralla que queda en peu la torre Gorgot, integrada al Teatre- Museu Dalí.
Si feu click damunt del vídeo que apareix a mà dreta de la pàgina principal del bloc, podreu veure els canvis urbanístics més significatius de la ciutat des de l'any 1939 fins al 2009. Si preferiu veure'l en pantalla completa feu click al següent link:
Personatges importants i més significatius de la ciutat:
Bernat Jaume (segles XIII-XIV), fundador del primer hospital de Figueres
Abdó Terrades i Paulí (1812-1856), polític republicà
Narcís Monturiol i Estarriol (1819-1885), enginyer, polític i inventor del submarí Ictineu
Alexandre Deulofeu i Torres (1903-1978), farmacèutic, polític i filòsof
Salvador Dalí Domènech (1904–1989), pintor surrealista i escriptor
Josep Pallach i Carolà (1920-1977), mestre, pedagog i polític
Teresa Compte i Massachs (1954-), fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Albert Cotó i Fita (1852-1906), intèrpret de piano, director d'orquestra i compositor
Mónica Naranjo Carrasco (1974-), cantant
Francesc Basil i Oliveras (1905-1975), compositor de sardanes
Carles Coll (1952-), director d'orquestra i compositor
Toni Soler i Guasch (1965-), periodista i presentador de ràdio i televisió
Pere Portabella i Ràfols (1929-), director de cinema
José María López Sanfeliu (1952), músic conegut com Kiko Veneno
Aïda Lorenzo Rosa (1937), activista antifranquista
Josep Pous i Pagès (1873-1952), escriptor, periodista i polític
Joaquim Xirau i Palau (1895 - Mèxic 1946), filòsof
Josep “Pep” Ventura (1817 - 1875), músic i compositor de sardanes